Alimentació i DistribucióTanca
Retrat de Joan Font Fabregó

Joan Font Fabregó

Cofundador, president i director general·Logo de Grup Bon PreuGrup Bon Preu

Torelló · Bon Preu neix el 1974

Conversació amb el fundador
Veure Bon Preu a LinkedIn
Conversació amb el fundador
Veure Bon Preu a LinkedIn

Activitat financera

L’exercici fiscal 2024, tancat el 28 de febrer del 2025, va acabar amb una facturació de 2.421 M€, un benefici net de 81 M€ i 10.924 persones contractades. El grup opera també en carburants i electricitat verda.

Facturació anual
2.421 M€
Benefici / resultat
Benefici net: 81 M€
Equip10.924 persones contractadesExercici 2024

Tria què vols llegir

Dels mercats d’Osona a un gegant familiar.

Joan Font va néixer a Torelló el 1951 i va participar en l’obertura del primer autoservei que donaria origen a Bon Preu a Manlleu el 1974. L’empresa va créixer des d’Osona sense inversió estrangera i ha convertit la proximitat, el producte fresc, la logística i el vincle amb el territori en una manera pròpia de competir amb grans cadenes internacionals.

Resum

Fundació
1974 · projecte empresarial familiar
Edat en fundar-la
23 anys
Origen familiar
Parada de bacallà i botiga a Torelló
Finançament inicial
Crèdit propi · sense inversió estrangera
Fita corporativa
Consolidació de la propietat el 2019
Situació actual
President, director general i propietari del grup

El que Joan Font va explicar a Fundadors

Segons ens va explicar Joan Font, Bon Preu va néixer d’observar un model que ja funcionava a França i adaptar-lo a una realitat molt concreta: pobles on l’autoservei encara no tenia la mateixa presència. També va insistir en una idea que travessa tota la seva trajectòria: abans de créixer fora, cal fer-se fort localment i construir una base sòlida.

1. D’on ve

Joan Font va néixer a Torelló el 1951 i és el gran de quatre germans. Va créixer en una família vinculada al comerç: el seu pare era bacallaner i la seva mare atenia una botiga. L’aprenentatge va començar aviat. Ha recordat que, amb nou anys, es llevava a les cinc del matí per ajudar a muntar la parada del mercat abans d’anar a l’escola. Més endavant treballava de dia i estudiava peritatge mercantil al vespre en una acadèmia de Manlleu. Aquella combinació d’ofici, disciplina i contacte directe amb el client explica bona part de la seva manera posterior de fer empresa.

2. Abans de l’empresa i qui la va construir

Font ja tenia inquietud emprenedora des de molt jove. En conversa amb nosaltres, va explicar que, si no hagués muntat Bon Preu, probablement hauria creat una altra cosa, i va recordar que es reunia amb altres joves amb ganes d’emprendre. L’oportunitat concreta va aparèixer durant un viatge per Europa, especialment França, on va veure com s’estenia l’autoservei: el client agafava els productes i després passava per caixa. El projecte familiar va traslladar aquella idea a una realitat local encara poc atesa. El 7 de setembre del 1974 van obrir a Manlleu el primer establiment. També ens va explicar que van començar amb inversió pròpia sostinguda per un crèdit, sense capital estranger.

3. Una escena que explica el començament

Quan parlava d’aquells primers anys, Font insistia que el valor del començament no és haver inventat el supermercat, sinó haver observat bé el context. Els autoserveis ja funcionaven fora, però no eren presents de la mateixa manera a molts pobles. Font va veure una idea provada i va entendre com adaptar-la al territori. En aquella conversa va distingir dos perfils emprenedors: qui detecta una oportunitat en un altre mercat i la trasllada al seu entorn, i qui parteix d’un ofici concret i aconsegueix modernitzar-lo. Com a exemple d’aquesta segona via va mencionar Casa Tarradellas.

4. El moment decisiu

Bon Preu va construir el creixement amb una combinació d’innovació operativa i expansió gradual. El 1984 va ser la primera empresa de Catalunya que va implantar caixes amb escàner als punts de venda. El 1988 va obrir el primer hipermercat Esclat a Vilafranca del Penedès. El 1992 va reforçar la presència a Barcelona mitjançant l’adquisició de sis supermercats Vallès Preu. Després arribarien Esclatoil, centres logístics, venda online i noves compres com la xarxa espanyola d’Intermarché el 2010.

5. Què va construir realment

Grup Bon Preu ha construït una xarxa de distribució que va més enllà del supermercat tradicional. Reuneix supermercats Bonpreu, hipermercats Esclat, benzineres EsclatOil, minimercats, venda online i BonpreuEsclat Energia. Combina assortiment ampli de marques, producte fresc i de proximitat, atenció al client, logística i implantació territorial. Font ha defensat que una multinacional pot competir en preu, però té més dificultats per replicar la connexió local i emocional amb el consumidor.

El repte de créixer amb paciència

Un dels grans reptes de Bon Preu ha estat créixer sense renunciar al control del projecte ni a la seva manera de competir. La companyia ha finançat l’expansió principalment amb recursos propis, mentre invertia en botigues, logística, tecnologia i nous formats. El 2019 va començar una nova etapa amb la consolidació de la propietat sota el lideratge de Joan Font. A aquesta exigència s’hi afegeix una dificultat recurrent del sector: Font ha explicat que alguns permisos per obrir un supermercat poden trigar fins a set o vuit anys. Mantenir el ritme d’inversió durant terminis tan llargs obliga a combinar paciència, fortalesa financera i una visió molt clara del llarg termini.

6. On és ara

Joan Font continua com a president i director general de Grup Bon Preu. L’exercici 2024 va tancar amb 2.421 milions d’euros de facturació, 81 milions de benefici net i 10.924 persones contractades. Després de cinquanta anys de trajectòria, el grup manté el focus a Catalunya mentre reforça logística, canal online, energia verda i noves obertures. Font ha explicat que una eventual expansió a altres comunitats hauria d’esperar el moment i l’operació adequats.

La lògica que va fer créixer el negoci

Bon Preu ha crescut primer fent-se fort localment. En lloc d’obrir botigues aïllades per ocupar mapa, el grup ha buscat densitat territorial, logística eficient i una oferta adaptada a l’entorn. El model es basa a comprendre què valora el client de cada zona: proximitat, frescos, assortiment, servei i preu competitiu.

Tres decisions que van canviar la trajectòria

011974

Adaptar una idea provada al territori

Font va observar l’autoservei durant un viatge per Europa i el va portar a Manlleu. La innovació no consistia a inventar des de zero, sinó a entendre on encaixava una fórmula que encara no havia arribat amb força als pobles.

021984–1988

Modernitzar abans que fos evident

Bon Preu va implantar caixes amb escàner i després va obrir el primer hipermercat Esclat a Vilafranca del Penedès. El creixement va combinar tecnologia operativa amb nous formats comercials.

031992–2024

Créixer amb densitat i compres oportunes

L’adquisició de Vallès Preu va reforçar Barcelona; després van arribar Orangutan i Intermarché. La lògica es manté: consolidar una base local potent i aprofitar operacions que permetin entrar amb prou escala.

L’avantatge acumulat

L’avantatge acumulat és en la suma d’elements difícils de replicar ràpidament: coneixement del territori, una xarxa densa d’establiments, logística, assortiment ampli, producte fresc, proveïdors locals i una relació emocional amb el client que inclou l’atenció en català. Bon Preu no competeix únicament per tenir botigues, sinó per entendre millor què espera el consumidor a cada zona.

La tensió que no convé amagar

La prudència territorial protegeix el model, però limita la velocitat d’expansió. Font ens va explicar que el grup contempla entrar en altres comunitats autònomes si apareix l’oportunitat adequada. No vol fer-ho amb una botiga aïllada ni mitjançant franquícies: l’entrada hauria de tenir prou presència des del principi i adaptar l’assortiment al producte local de cada comunitat.

Una lectura útil per a qui emprèn

La conversa amb Font va deixar una idea útil per a qui emprèn. En parlar de Weup i de clients repartits per diferents llocs del món, va insistir que abans d’entrar en nous mercats convé fer-se fort localment. Créixer no consisteix únicament a arribar més lluny: també exigeix construir una base capaç de sostenir el pas següent.

Línia del temps comentada

1974
Primer autoservei a Manlleu

Un projecte empresarial familiar obre l’establiment que origina Grup Bon Preu.

1984
Caixes amb escàner

Bon Preu es converteix en la primera empresa de Catalunya que implanta escàners als punts de venda.

1988
Neix Esclat

El grup inaugura a Vilafranca del Penedès el seu primer hipermercat.

1992
Entrada reforçada a Barcelona

La compra de Vallès Preu incorpora sis establiments i accelera la presència a la capital.

1995
Primera benzinera Esclatoil

La companyia amplia la relació amb el client des de l’hipermercat de Malla.

2010
Adquisició d’Intermarché

Bon Preu integra la xarxa espanyola del grup francès i suma 31 punts de venda.

2019
Nova etapa empresarial

La propietat del grup es consolida sota el lideratge de Joan Font.

2020
Entrada en energia verda

BonpreuEsclat Energia estén l’estratègia de proximitat a la comercialització elèctrica.

2024
Cinquanta anys de trajectòria

El grup assoleix 2.421 M€ de facturació i gairebé 11.000 persones contractades.

Aprenentatges que deixa la seva trajectòria

Aprenentatge 1
No cal inventar el món per transformar-lo

El primer Bon Preu va néixer en observar una fórmula que funcionava fora i adaptar-la a una necessitat local concreta. L’oportunitat no sempre consisteix a crear una tecnologia inèdita. També pot ser mirar amb atenció, entendre per què funciona una idea i executar-la millor en un territori que encara no està ben atès.

Aprenentatge 2
L’expansió comença per una base difícil de moure

Font defensa que abans d’entrar en altres mercats convé fer-se fort localment. Bon Preu va construir densitat, logística, producte fresc i confiança abans de plantejar salts més grans. La lliçó és evitar l’expansió testimonial: créixer té sentit quan el nucli del negoci pot sostenir el pas següent.

Aprenentatge 3
El llarg termini exigeix decidir fins i tot quan incomoda

La trajectòria de Bon Preu combina paciència amb decisions difícils: invertir, comprar xarxes, modernitzar operacions i consolidar una estructura capaç de sostenir el creixement. Mirar a llarg termini no significa ajornar-ho tot. Significa saber què mereix temps i quina decisió cal prendre abans que la demora debiliti l’empresa.

Preguntes ràpides

Respostes breus per a qui busca el perfil concret d’aquest fundador.

Qui és Joan Font Fabregó?

Joan Font Fabregó: Cofundador, president i director general de Grup Bon Preu. Joan Font va néixer a Torelló el 1951 i va participar en l’obertura del primer autoservei que donaria origen a Bon Preu a Manlleu el 1974.

Quina empresa va crear o construir Joan Font?

Joan Font va cofundar i desenvolupar Grup Bon Preu, una xarxa de supermercats Bonpreu, hipermercats Esclat, EsclatOil, venda online i energia.

Quan va començar Grup Bon Preu?

Bon Preu va començar el 1974 amb el primer establiment a Manlleu, després de detectar l’oportunitat de l’autoservei en pobles i ciutats mitjanes.

On és ara Joan Font?

Joan Font continua com a president, director general i propietari de Grup Bon Preu.

Carta setmanal per a emprenedors

Vols continuar aprenent de qui ja ho ha construït?

Cada setmana, una idea inèdita i una conversa que no apareix al web.

Idioma de la newsletter
Veure la biografia següentDídac LeeInspirit / Galdana Ventures

Procedència editorial

Perfil elaborat a partir d’entrevista pròpia i contrast documental. Les referències públiques es conserven internament per a verificació editorial.

Retrat cedit: VIA Empresa